Se’ns mostra estesa davant nostra una xarxa de nodes de la misèria dels sentiments humans, de la seva petitesa i alhora d’una absoluta profunditat. Vivim voltant la vida de la senyora Dalloway, un dia en el Londres de fa cent anys, entrant i sortint dels relats de la gent amb qui es creuarà i que, a la seva volta, aquests viuran. Presentant-nos un arxipèlag enmig d’una teranyina de sentiments viscuts a flor de pell.

Les diferents prespectives socials, dels estralls de la guerra. Però alhora també la vida contemplativa. Què és la felicitat?. Què és la vida?

Anguniosament vivim l’experiència humana, relatada amb gràcia i intensitat. Pinzellades d’un dia on, així com qui no vol la cosa, la vida simplement passa.